Hello community,
here is the log from the commit of package khelpcenter5 for openSUSE:Factory checked in at 2018-01-17 21:49:45
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Comparing /work/SRC/openSUSE:Factory/khelpcenter5 (Old)
and /work/SRC/openSUSE:Factory/.khelpcenter5.new (New)
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Package is "khelpcenter5"
Wed Jan 17 21:49:45 2018 rev:34 rq:564311 version:17.12.1
Changes:
--------
--- /work/SRC/openSUSE:Factory/khelpcenter5/khelpcenter5.changes 2017-12-18 08:50:06.706014452 +0100
+++ /work/SRC/openSUSE:Factory/.khelpcenter5.new/khelpcenter5.changes 2018-01-17 21:49:49.827023216 +0100
@@ -1,0 +2,10 @@
+Thu Jan 11 23:41:09 CET 2018 - lbeltrame@kde.org
+
+- Update to 17.12.1
+ * New bugfix release
+ * For more details please see:
+ * https://www.kde.org/announcements/announce-applications-17.12.1.php
+- Changes since 17.12.0:
+ * None
+
+-------------------------------------------------------------------
Old:
----
khelpcenter-17.12.0.tar.xz
New:
----
khelpcenter-17.12.1.tar.xz
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Other differences:
------------------
++++++ khelpcenter5.spec ++++++
--- /var/tmp/diff_new_pack.i5yyPX/_old 2018-01-17 21:49:50.526990476 +0100
+++ /var/tmp/diff_new_pack.i5yyPX/_new 2018-01-17 21:49:50.534990103 +0100
@@ -1,7 +1,7 @@
#
# spec file for package khelpcenter5
#
-# Copyright (c) 2017 SUSE LINUX GmbH, Nuernberg, Germany.
+# Copyright (c) 2018 SUSE LINUX GmbH, Nuernberg, Germany.
#
# All modifications and additions to the file contributed by third parties
# remain the property of their copyright owners, unless otherwise agreed
@@ -22,7 +22,7 @@
# Latest stable Applications (e.g. 17.08 in KA, but 17.11.80 in KUA)
%{!?_kapp_version: %global _kapp_version %(echo %{version}| awk -F. '{print $1"."$2}')}
Name: khelpcenter5
-Version: 17.12.0
+Version: 17.12.1
Release: 0
Summary: KDE Documentation Application
License: GPL-2.0+
++++++ khelpcenter-17.12.0.tar.xz -> khelpcenter-17.12.1.tar.xz ++++++
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/plugins/Manpages/man4.desktop new/khelpcenter-17.12.1/plugins/Manpages/man4.desktop
--- old/khelpcenter-17.12.0/plugins/Manpages/man4.desktop 2017-11-10 04:48:14.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/plugins/Manpages/man4.desktop 2017-12-20 08:25:23.000000000 +0100
@@ -36,7 +36,7 @@
Name[hsb]=(4) Graty
Name[hu]=(4) Eszközök
Name[ia]=(4) Dispositivos
-Name[id]=(4) Divais
+Name[id]=(4) Peranti
Name[is]=(4) Tæki
Name[it]=(4) Dispositivi
Name[ja]=(4) デバイス
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/plugins/browsercontrolmodules.desktop new/khelpcenter-17.12.1/plugins/browsercontrolmodules.desktop
--- old/khelpcenter-17.12.0/plugins/browsercontrolmodules.desktop 2017-11-10 04:48:14.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/plugins/browsercontrolmodules.desktop 2017-12-20 08:25:23.000000000 +0100
@@ -19,7 +19,7 @@
Name[hi]=ब्राउज़र विन्यास घटक
Name[hu]=Böngésző beállítási modulok
Name[ia]=Modulos pro navigar inter preferentias
-Name[id]=Modul Pengaturan Peramban
+Name[id]=Modul Setelan Peramban
Name[is]=Stillingaeiningar vafra
Name[it]=Moduli delle impostazioni del browser
Name[ko]=브라우저 설정 모듈
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/plugins/filemanagercontrolmodules.desktop new/khelpcenter-17.12.1/plugins/filemanagercontrolmodules.desktop
--- old/khelpcenter-17.12.0/plugins/filemanagercontrolmodules.desktop 2017-11-10 04:48:14.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/plugins/filemanagercontrolmodules.desktop 2017-12-20 08:25:23.000000000 +0100
@@ -19,7 +19,7 @@
Name[hi]=फ़ाइलप्रबंध विन्यास घटक
Name[hu]=Fájlkezelő beállítási modulok
Name[ia]=Modulos de Preferentias de gerente de file
-Name[id]=Modul Pengaturan Manajer Berkas
+Name[id]=Modul Setelan Manajer Berkas
Name[is]=Stillingaeiningar skráastjóra
Name[it]=Moduli delle impostazioni del gestore dei file
Name[ko]=파일 관리자 설정 모듈
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/plugins/kcontrolmodules.desktop new/khelpcenter-17.12.1/plugins/kcontrolmodules.desktop
--- old/khelpcenter-17.12.0/plugins/kcontrolmodules.desktop 2017-11-10 04:48:14.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/plugins/kcontrolmodules.desktop 2017-12-20 08:25:23.000000000 +0100
@@ -19,7 +19,7 @@
Name[hi]=तंत्र विन्यास घटक
Name[hu]=Rendszerbeállítások modulok
Name[ia]=Modulosde Preferentias de Systema
-Name[id]=Modul Pengaturan Sistem
+Name[id]=Modul Setelan Sistem
Name[is]=Stillingaeiningar kerfis
Name[it]=Moduli delle impostazioni di sistema
Name[ko]=시스템 설정 모듈
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/plugins/konquerorcontrolmodules.desktop new/khelpcenter-17.12.1/plugins/konquerorcontrolmodules.desktop
--- old/khelpcenter-17.12.0/plugins/konquerorcontrolmodules.desktop 2017-11-10 04:48:14.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/plugins/konquerorcontrolmodules.desktop 2017-12-20 08:25:23.000000000 +0100
@@ -19,7 +19,7 @@
Name[hi]=कॉन्करर विन्यास घटक
Name[hu]=Konqueror beállítási modulok
Name[ia]=Modulos de preferentias de Konqueror
-Name[id]=Modul Pengaturan Konqueror
+Name[id]=Modul Setelan Konqueror
Name[is]=Stillingaeiningar Konqueror
Name[it]=Moduli delle impostazioni di Konqueror
Name[ja]=Konqueror 設定モジュール
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/plugins/othercontrolmodules.desktop new/khelpcenter-17.12.1/plugins/othercontrolmodules.desktop
--- old/khelpcenter-17.12.0/plugins/othercontrolmodules.desktop 2017-11-10 04:48:14.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/plugins/othercontrolmodules.desktop 2017-12-20 08:25:23.000000000 +0100
@@ -19,7 +19,7 @@
Name[hi]=अन्य विन्यास घटक
Name[hu]=Egyéb beállítási modulok
Name[ia]=altere modulos de preferentias
-Name[id]=Modul Pengaturan Lainnya
+Name[id]=Modul Setelan Lainnya
Name[is]=Aðrar stillingaeiningar
Name[it]=Altri moduli di impostazioni
Name[ko]=기타 설정 모듈
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/fundamentals/config.docbook new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/fundamentals/config.docbook
--- old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/fundamentals/config.docbook 2017-12-08 01:15:58.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/fundamentals/config.docbook 2018-01-09 01:53:12.000000000 +0100
@@ -91,7 +91,7 @@
Eliminar un element</title>
Podeu eliminar un element seleccionant-lo i fent clic al botó de fletxa esquerre.</para>
+>Podeu eliminar un element seleccionant-lo i fent clic al botó de fletxa esquerra.</para>
</sect3>
@@ -296,7 +296,7 @@
Mostrar/Ocultar les barres d'eines</title>
Si l'aplicació té una sola barra d'eines, podeu ocultar-la deseleccionant Si l'aplicació té una sola barra d'eines, podeu ocultar-la desseleccionant
Mostra la barra d'eines
Centenars de desenvolupadors arreu del món han fet un munt de treball per a que el &kde; sigui fàcil d'instal·lar sobre una varietat de dispositius i plataformes diferents.</para>
+>Centenars de desenvolupadors arreu del món han fet un munt de treball perquè el &kde; sigui fàcil d'instal·lar sobre una varietat de dispositius i plataformes diferents.</para>
<sect2 id="install-linux">
Atès que el programari &kde; utilitza , no hauríeu de tenir problemes per compilar-lo. Si arribeu a tenir problemes, si us plau, informe-ne a les llistes de correu del &kde;.</para>
+>, no hauríeu de tenir problemes per compilar-lo. Si arribeu a tenir problemes, si us plau, informeu-ne a les llistes de correu del &kde;.</para>
L'eina recomanada per a construir els Frameworks i l'&plasma-desktop; i totes les altres aplicacions és https://commits.kde.org/kdesrc-build"
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/fundamentals/tasks.docbook new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/fundamentals/tasks.docbook
--- old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/fundamentals/tasks.docbook 2017-12-08 01:15:58.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/fundamentals/tasks.docbook 2018-01-09 01:53:12.000000000 +0100
@@ -653,7 +653,7 @@
El mode edita</term>
<listitem>
En el mode navega, en fer clic a l'àrea gris a la dreta del camí amb el &BER; es canvia la barra de localització al mode En el mode navega, en fer clic a l'àrea grisa a la dreta del camí amb el &BER; es canvia la barra de localització al mode
@@ -1179,7 +1179,7 @@
Search+Replace bar in Kate/KWrite
-->
La característica de cerca de moltes aplicacions &kde; permet trobar text en un document, mentre que la característica Substitueix permet substituir el text que es troba amb un text diferent al que heu posat.</para>
+>La característica de cerca de moltes aplicacions &kde; permet trobar text en un document, mentre que la característica Substitueix permet substituir el text que es troba amb un text diferent del que heu posat.</para>
Podeu trobar aquestes dues característiques al menú La part inferior del selector de tipus de lletra mostra una vista prèvia del text amb la configuració actualment seleccionada. Si ho voleu podeu canviar aquest text.
La part inferior del selector de tipus de lletra mostra una vista prèvia del text amb la configuració actualment seleccionada. Si ho voleu, podeu canviar aquest text.
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/fundamentals/ui.docbook new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/fundamentals/ui.docbook
--- old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/fundamentals/ui.docbook 2017-12-08 01:15:58.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/fundamentals/ui.docbook 2018-01-09 01:53:12.000000000 +0100
@@ -535,7 +535,7 @@
Casella de selecció</entry>
S'hi pot fer clic per a seleccionar i deseleccionar elements. Se solen utilitzar en una llista de diverses seleccions. Els elements seleccionats solen mostrar una marca de selecció, mentre que els elements sense seleccionar tindran una casella buida.</entry>
+>S'hi pot fer clic per a seleccionar i desseleccionar elements. Normalment s'utilitza en una llista de diverses seleccions. Els elements seleccionats solen mostrar una marca de selecció, mentre que els elements sense seleccionar tindran una casella buida.</entry>
<entry>
<inlinemediaobject>
<imageobject>
@@ -567,7 +567,7 @@
llista desplegable. Podeu seleccionar una opció de la llista, o escriure en el quadre de text. Alguns quadres combinats poden auto-completar les entrades, o obren la llista amb una llista d'opcions que coincideixen amb el que heu escrit.</entry>
+>. Podeu seleccionar una opció de la llista, o escriure en el quadre de text. Alguns quadres combinats poden autocompletar les entrades, o obren la llista amb una llista d'opcions que coincideixen amb el que heu escrit.</entry>
<entry>
<inlinemediaobject>
<imageobject>
@@ -639,7 +639,7 @@
i una descripció. Se sol utilitzar en el plafó esquerra dels plafons de configuració per a permetre la selecció de diferents tipus de categories de configuració.</entry>
+> i una descripció. Se sol utilitzar en el plafó esquerre dels plafons de configuració per a permetre la selecció de diferents tipus de categories de configuració.</entry>
<entry>
<inlinemediaobject>
<imageobject>
@@ -1761,7 +1761,7 @@
obre el diàleg . Podeu desplaçar-vos per tots els consells emprant els botons al diàleg i seleccionar el mostrar-los a l'inici.</para>
+>. Podeu desplaçar-vos per tots els consells emprant els botons al diàleg i seleccionar mostrar-los a l'inici.</para>
@@ -1928,7 +1928,7 @@
Iniciar i aturar les aplicacions</title>
Aquests dreceres fan que sigui fàcil iniciar i aturar els programes.</para>
+>Aquestes dreceres fan que sigui fàcil iniciar i aturar els programes.</para>
<informaltable>
<tgroup cols="2">
@@ -2655,7 +2655,7 @@
Treballar amb els documents</title>
Ja es tracti d'un document de text, full de càlcul o lloc web, aquestes dreceres fan fàcil el realitzar molts tipus de tasques amb ells.</para>
+>Ja es tracti d'un document de text, full de càlcul o lloc web, aquestes dreceres fan fàcil realitzar molts tipus de tasques amb ells.</para>
<informaltable>
<tgroup cols="2">
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/khelpcenter/glossary/index.docbook new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/khelpcenter/glossary/index.docbook
--- old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/khelpcenter/glossary/index.docbook 2017-12-08 01:15:58.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/khelpcenter/glossary/index.docbook 2018-01-09 01:53:12.000000000 +0100
@@ -30,7 +30,7 @@
Akonadi</glossterm>
El mecanisme d'accés a les dades desades per a totes les dades PIM (Personal Information Manager -gestor de la informació personal-) en el &kde; SC 4. Un únic sistema d'emmagatzematge i sistema de recuperació permet eficiència i extensibilitat que no era possible sota &kde; 3, cadascun dels components PIM disposava del seu propi sistema. Tingueu en compte que l'ús d'Akonadi no canvia el format de les dades desades (vCard, iCalendar, mbox, maildir, &etc;) -simplement només proporciona una nova forma d'accedir i actualitzar les dades-.&newpara; Els principals motius per al disseny i desenvolupament d'Akonadi són de naturalesa tècnica, &ead; el disposar d'una manera única per a l'accés a les dades PIM (contactes, calendaris, correus electrònics...) de diferents aplicacions (&pex; &kmail;, &kword;, &etc;), eliminant així la necessitat d'escriure codi semblant aquí i allà.&newpara; Un altre objectiu és part d'aplicacions IGU com &kmail; des de l'accés directe a recursos externs com el correu de servidors -aquest va ser un important motiu per informes-d'error/desitjos pel que fa al rendiment/capacitat_de_resposta en el passat.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"https://community.kde.org/KDE_PIM/Akonadi"&linkmid;Akonadi per al PIM del KDE&linkend;&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Akonadi"&linkmid;Viquipèdia: Akonadi&linkend;&newpara; &linkstart;"http://techbase.kde.org/Projects/PIM/Akonadi"&linkmid;Techbase - Akonadi&linkend;</para>
+>El mecanisme d'accés a les dades desades per a totes les dades PIM (Personal Information Manager -gestor de la informació personal-) en el &kde; SC 4. Un únic sistema d'emmagatzematge i sistema de recuperació permet eficiència i extensibilitat que no era possible sota &kde; 3, cadascun dels components PIM disposava del seu propi sistema. Tingueu en compte que l'ús d'Akonadi no canvia el format de les dades desades (vCard, iCalendar, mbox, maildir, &etc;) -simplement només proporciona una nova forma d'accedir i actualitzar les dades-.&newpara; Els principals motius per al disseny i desenvolupament d'Akonadi són de naturalesa tècnica, &ead; disposar d'una manera única per a l'accés a les dades PIM (contactes, calendaris, correus electrònics...) de diferents aplicacions (&pex; &kmail;, &kword;, &etc;), eliminant així la necessitat d'escriure codi semblant aquí i allà.&newpara; Un altre objectiu és part d'aplicacions IGU com &kmail; des de l'accés directe a recursos externs com el correu de servidors -aquest va ser un important motiu per informes-d'error/desitjos pel que fa al rendiment/capacitat_de_resposta en el passat.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"https://community.kde.org/KDE_PIM/Akonadi"&linkmid;Akonadi per al PIM del KDE&linkend;&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Akonadi"&linkmid;Viquipèdia: Akonadi&linkend;&newpara; &linkstart;"http://techbase.kde.org/Projects/PIM/Akonadi"&linkmid;Techbase - Akonadi&linkend;</para>
Els Frameworks 5 del &kde; és la propera generació de les biblioteques &kde;, modulars i optimitzades per a una fàcil integració amb les aplicacions &Qt;. Els Frameworks ofereixen una àmplia varietat de funcionalitats comunament necessàries: madures, revisades per parelles i biblioteques ben provades amb termes de llicència amistosos. Hi ha més de 70 Frameworks diferents que proporcionen solucions incloent integració amb el maquinari, suport per a formats de fitxer, estris addicionals, funcions de dibuix, correcció ortogràfica i més. Molts dels Frameworks multiplataforma i tenen poca o cap dependència addicionals fent que siguin fàcils de construir i afegir a qualsevol aolicació &Qt;.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"https://community.kde.org/Frameworks"&linkmid;&kde; Wiki de la comunitat: Frameworks&linkend;</para>
+>Els Frameworks 5 del &kde; és la propera generació de les biblioteques &kde;, modulars i optimitzades per a una fàcil integració amb les aplicacions &Qt;. Els Frameworks ofereixen una àmplia varietat de funcionalitats comunament necessàries: madures, revisades per parelles i biblioteques ben provades amb termes de llicència amistosos. Hi ha més de 70 Frameworks diferents que proporcionen solucions incloent integració amb el maquinari, suport per a formats de fitxer, estris addicionals, funcions de traçat, correcció ortogràfica i més. Molts dels Frameworks multiplataforma i tenen poca o cap dependència addicionals fent que siguin fàcils de construir i afegir a qualsevol aplicació &Qt;.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"https://community.kde.org/Frameworks"&linkmid;&kde; Wiki de la comunitat: Frameworks&linkend;</para>
KHTML és el motor de renderitzat &HTML; per a l'escriptori &plasma; &kde;, com l'usat pel navegador &konqueror;. També proporciona una KPart que permet a totes les aplicacions de &kde; el mostrar contingut web. Una nova introducció, &Qt; WebKit és també per al desenvolupament d'aplicacions de Plasma i altres.</para>
+>KHTML és el motor de renderitzat &HTML; per a l'escriptori &plasma; &kde;, com l'usat pel navegador &konqueror;. També proporciona una KPart que permet a totes les aplicacions de &kde; mostrar contingut web. Una nova introducció, &Qt; WebKit és també per al desenvolupament d'aplicacions de Plasma i altres.</para>
KParts és una tecnologia d'incrustar que permet a les aplicacions &kde; incrustar a d'altres aplicacions &kde;. Per exemple, la vista de text emprada pel &konqueror; és un KPart.</para>
+>KParts és una tecnologia d'incrustar que permet a les aplicacions &kde; incrustar altres aplicacions &kde;. Per exemple, la vista de text emprada pel &konqueror; és un KPart.</para>
Una API multimèdia multi-plataforma, interfície per a connectar amb les plataformes existents, com ara motors gstreamer i xine. &kde; 2 i 3 depenen de aRts per al so. Phono el substitueix.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Phonon_(KDE)"&linkmid;Viquipèdia: Phonon (KDE)&linkend;&newpara; &linkstart;"http://phonon.kde.org"&linkmid;Lloc web de Phonon&linkend;</para>
+>Una API multimèdia multiplataforma, interfície per a connectar amb les plataformes existents, com ara motors gstreamer i xine. &kde; 2 i 3 depenen d'aRts per al so. Phono el substitueix.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Phonon_(KDE)"&linkmid;Viquipèdia: Phonon (KDE)&linkend;&newpara; &linkstart;"http://phonon.kde.org"&linkmid;Lloc web de Phonon&linkend;</para>
Aquesta biblioteca de programació per fils estén la disponibilitat entre els processadors de múltiples nuclis tan com sigui possible, donant-los prioritat abans de fer cua per a la seva execució. ThreadWeaver proporciona una interfície de treball d'alt nivell per a programar en multiprocés.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"https://api.kde.org/frameworks/threadweaver/html/index.html"&linkmid;Documentació de l'API - ThreadWeaver&linkend;</para>
+>Aquesta biblioteca de programació per fils estén la disponibilitat entre els processadors de múltiples nuclis tant com sigui possible, donant-los prioritat abans de fer cua per a la seva execució. ThreadWeaver proporciona una interfície de treball d'alt nivell per a programar en multiprocés.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"https://api.kde.org/frameworks/threadweaver/html/index.html"&linkmid;Documentació de l'API - ThreadWeaver&linkend;</para>
La mini-línia d'ordres a la qual s'accedeix des del menú clàssic, la drecera de teclat &Alt;+La minilínia d'ordres a la qual s'accedeix des del menú clàssic, la drecera de teclat &Alt;+http://userbase.kde.org/Plasma/Krunner/ca"&linkmid;UserBase: Usar KRunner&linkend;</para>
Les activitats són un conjunt d'estris &plasma; que tenen el seu propi fons d'escriptori.&newpara; Un xic com escriptoris virtuals, però no del tot. Per exemple teniu una «activitat laboral» amb canals RSS, una nota amb el vostre TODO, una vista de carpeta amb fitxers relacionats, i un fons d'escriptori subtil.&newpara; Al costat, teniu una «activitat de temps lliure», amb vistes prèvies de fotos en família i els gossos, canals RSS dels blogs favorits, una vista de carpeta que mostra la col·lecció de pel·lícules, una miniaplicació de twitter i, per descomptat, Iron Maiden com a fons d'escriptori que m'han agradat des principis dels 80.&newpara; A les 17.00 hores es canvia d'«activitat laboral» a «activitat de temps lliure».&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma/ca"&linkmid;PMF per a Plasma&linkend;</para>
+>Les activitats són un conjunt d'estris &plasma; que tenen el seu propi fons d'escriptori.&newpara; Un xic com escriptoris virtuals, però no del tot. Per exemple teniu una «activitat laboral» amb canals RSS, una nota amb el vostre TODO, una vista de carpeta amb fitxers relacionats, i un fons d'escriptori subtil.&newpara; Al costat, teniu una «activitat de temps lliure», amb vistes prèvies de fotos en família i els gossos, canals RSS dels blogs favorits, una vista de carpeta que mostra la col·lecció de pel·lícules, una miniaplicació de twitter i, per descomptat, Iron Maiden com a fons d'escriptori que m'han agradat des de principis dels 80.&newpara; A les 17.00 hores es canvia d'«activitat laboral» a «activitat de temps lliure».&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma/ca"&linkmid;PMF per a Plasma&linkend;</para>
El contenidor és un grup de nivell superior d'estris. Cada contenidor gestiona les dades d'aspecte i configuració del seu conjunt d'estris independentment d'un altra.&newpara; El resultat final és que es poden agrupar estris dins d'un contenidor d'acord amb la importància del seu patró de treball, en comptes de mitjançant l'agrupació del directori.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma/ca"&linkmid;PMF per a Plasma&linkend;</para>
+>El contenidor és un grup de nivell superior d'estris. Cada contenidor gestiona les dades d'aspecte i configuració del seu conjunt d'estris independentment d'un altre.&newpara; El resultat final és que es poden agrupar estris dins d'un contenidor d'acord amb la importància del seu patró de treball, en comptes de mitjançant l'agrupació del directori.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma/ca"&linkmid;PMF per a Plasma&linkend;</para>
Al &plasma; hi ha un llançador d'aplicacions en el qual les aplicacions s'ordenen per grups funcionals. «Preferides» substitueix el «Aplicacions més usades» en el menú clàssic, i s'hi poden afegir aplicacions. Fer clic dret també ofereix la possibilitat d'afegir aplicacions a l'escriptori o al plafó. El ràpid accés a una aplicació menys usada pot ser per al quadre de cerca. Alternatives disponibles com el clàssic menú d'aplicacions en cascada amb menús emergents i el tauler d'aplicacions, un llançador de pantalla completa. El &plasma; es pot usar amb més d'un llançador, s'ha de requerir.&newpara; </para>
+>Al &plasma; hi ha un llançador d'aplicacions en el qual les aplicacions s'ordenen per grups funcionals. «Preferides» substitueix «Aplicacions més usades» en el menú clàssic, i s'hi poden afegir aplicacions. Fer clic dret també ofereix la possibilitat d'afegir aplicacions a l'escriptori o al plafó. El ràpid accés a una aplicació menys usada pot ser per al quadre de cerca. Alternatives disponibles com el clàssic menú d'aplicacions en cascada amb menús emergents i el tauler d'aplicacions, un llançador de pantalla completa. El &plasma; es pot usar amb més d'un llançador, s'ha de requerir.&newpara; </para>
Un concepte popular de &UNIX; basat en gestors de finestres és el d'escriptoris virtuals. Això significa que no només teniu una pantalla en la qual podeu disposar les finestres, ja que disposeu de diversos escriptoris. En canviar a un escriptori diferent (en general amb un paginador) només veureu les finestres que s'han iniciat en aquest o les que s'hi ha mogut. Una finestra també es pot fer «fixa» el que significa que apareix en tots els escriptoris virtuals.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma/ca"&linkmid;PMF per a Plasma&linkend;</para>
+>Un concepte popular d'&UNIX; basat en gestors de finestres és el d'escriptoris virtuals. Això significa que no només teniu una pantalla en la qual podeu disposar les finestres, ja que disposeu de diversos escriptoris. En canviar a un escriptori diferent (en general amb un paginador) només veureu les finestres que s'han iniciat en aquest o les que s'hi ha mogut. Una finestra també es pot fer «fixa» el que significa que apareix en tots els escriptoris virtuals.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma/ca"&linkmid;PMF per a Plasma&linkend;</para>
Git és una codi obert i lliure, un sistema distribuït per al control de versions dissenyat per a manejar tot, des de petits projectes a molt grans amb velocitat i eficiència.&newpara; Cada clon de Git és una font de ple dret amb tot l'historial i plena capacitat de seguiment de la revisió, no depèn de l'accés a la xarxa o un servidor central. Treballar-hi fent branques i barreja és fàcil i ràpid de fer.&newpara; Git s'utilitza per al control de versions de fitxers, igual que les eines com Mercurial, Bazaar, Subversion, CVS, Perforce i Visual SourceSafe.&newpara; Es va decidir que Git serà el sistema de control de versions principals de &kde;, la substitució de SVN. S'ha utilitzat ja en alguns projectes &kde; com Konversation i Amarok.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://git-scm.com/"&linkmid;Pàgina web de Git&linkend;</para>
+>Git és un sistema distribuït de codi obert i lliure per al control de versions dissenyat per a manejar tot, des de petits projectes a molt grans amb velocitat i eficiència.&newpara; Cada clon de Git és una font de ple dret amb tot l'historial i plena capacitat de seguiment de la revisió, no depèn de l'accés a la xarxa o un servidor central. Treballar-hi fent branques i barreja és fàcil i ràpid de fer.&newpara; Git s'utilitza per al control de versions de fitxers, igual que les eines com Mercurial, Bazaar, Subversion, CVS, Perforce i Visual SourceSafe.&newpara; Es va decidir que Git serà el sistema de control de versions principals de &kde;, la substitució de SVN. S'ha utilitzat ja en alguns projectes &kde; com Konversation i Amarok.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://git-scm.com/"&linkmid;Pàgina web de Git&linkend;</para>
no són obligatoris, moltes aplicacions intentant adherir-se als mateixos, una vegada aprovats per la comunitat.&newpara; Per a més informació a sobre dels no són obligatoris, moltes aplicacions intenten adherir-se als mateixos, una vegada aprovats per la comunitat.&newpara; Per a més informació a sobre dels http://www.rfc-editor.org"&linkmid;la pàgina web dels RFC&linkend;.</para>
</glossdef>
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/khelpcenter/glossary/kdeprintingglossary.docbook new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/khelpcenter/glossary/kdeprintingglossary.docbook
--- old/khelpcenter-17.12.0/po/ca/docs/khelpcenter/glossary/kdeprintingglossary.docbook 2017-12-08 01:15:58.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/po/ca/docs/khelpcenter/glossary/kdeprintingglossary.docbook 2018-01-09 01:53:12.000000000 +0100
@@ -46,7 +46,7 @@
Autenticació</glossterm>
La comprovació de la identitat d'una persona (potser mitjançant un mecanisme usuari/contrasenya o un certificat) habitualment es coneix com autenticació. Una vegada que hageu estat autenticat, podreu obtenir o no accés al recurs sol·licitat, possiblement basat en les ACL.</para>
+>La comprovació de la identitat d'una persona (potser mitjançant un mecanisme usuari/contrasenya o un certificat) habitualment es coneix com a autenticació. Una vegada que hàgiu estat autenticat, podreu obtenir o no accés al recurs sol·licitat, possiblement basat en les ACL.</para>
En el context de la impressió, un servidor o màquina pot rebre informació addicional enviada de retorn per la impressora (missatges d'estat, &etc;), bé com a resposta a una sol·licitud o sense dita sol·licitud. AppSocket ( = &HP; JetDirect), &CUPS; i IPP permeten la comunicació bidireccional, no així LPR/LPD i la impressió a l'estil BSD...</para>
+>En el context de la impressió, un servidor o màquina pot rebre informació addicional enviada de retorn per la impressora (missatges d'estat, &etc;), bé com a resposta a una sol·licitud o sense cap sol·licitud. AppSocket ( = &HP; JetDirect), &CUPS; i IPP permeten la comunicació bidireccional, però no LPR/LPD i la impressió a l'estil BSD...</para>
Terme genèric per a diferents variants del mètode d'impressió tradicional de &UNIX;. La seva primera versió aparegué als anys 70 sobre BSD &UNIX; i l'any 1990 es va descriure formalment en un &linkstart;"http://www.rfc.net/rfc1179.html"&linkmid;RFC 1179&linkend;.&newpara; En el moment en el que la impressió «remota» BSD es dissenyà per primera vegada, les impressores estaven connectades a ports sèrie o directament connectades a un servidor (amb una Internet formada per menys de 100 nodes); les impressores empraven paper continu perforat a les bandes laterals, s'alimentaven emprant un mètode de tracció, imprimien senzilles columnes de text ASCII que s'obtenia per martelleig mecànic a sobre del suport i prenien el paper d'una safata a sota de la taula i el retornaven en forma de paper plegat en zig-zag -com una «serp»-. La impressió remota consistia en una màquina a l'habitació contigua que enviava fitxers per a imprimir.&newpara; Com ha canviat la tecnologia! Les impressores usen guillotines per a tallar el paper, tenen dispositius intel·ligents per a calcular les imatges de les pàgines que se'ls envien emprant llenguatges molt potents de descripció de pàgines (PDL), moltes d'elles són nodes propis a la xarxa, disposen de CPU, memòria RAM, disc dur i d'un sistema operatiu propi i estan connectades a una xarxa amb milions d'usuaris potencials...&newpara; És una veritable prova de la flexibilitat del concepte que té &UNIX; de dur a terme les coses, que ha fet que la «Impressió de línies» funcioni amb fiabilitat fins i tot sota les condicions modernes. Però a la fi ha arribat l'hora de quelcom nou, l'IPP. </para>
+>Terme genèric per a diferents variants del mètode d'impressió tradicional d'&UNIX;. La seva primera versió aparegué als anys 70 sobre BSD &UNIX; i l'any 1990 es va descriure formalment en un &linkstart;"http://www.rfc.net/rfc1179.html"&linkmid;RFC 1179&linkend;.&newpara; En el moment en el que la impressió «remota» BSD es dissenyà per primera vegada, les impressores estaven connectades a ports sèrie o directament connectades a un servidor (amb una Internet formada per menys de 100 nodes); les impressores empraven paper continu perforat a les bandes laterals, s'alimentaven emprant un mètode de tracció, imprimien senzilles columnes de text ASCII que s'obtenia per martelleig mecànic a sobre del suport i prenien el paper d'una safata a sota de la taula i el retornaven en forma de paper plegat en zig-zag -com una «serp»-. La impressió remota consistia en una màquina a l'habitació contigua que enviava fitxers per a imprimir.&newpara; Com ha canviat la tecnologia! Les impressores usen guillotines per a tallar el paper, tenen dispositius intel·ligents per a calcular les imatges de les pàgines que se'ls envien emprant llenguatges molt potents de descripció de pàgines (PDL), moltes d'elles són nodes propis a la xarxa, disposen de CPU, memòria RAM, disc dur i d'un sistema operatiu propi i estan connectades a una xarxa amb milions d'usuaris potencials...&newpara; És una veritable prova de la flexibilitat del concepte que té &UNIX; de dur a terme les coses, que ha fet que la «Impressió de línies» funcioni amb fiabilitat fins i tot sota les condicions modernes. Però a la fi ha arribat l'hora de quelcom nou, l'IPP. </para>
Abreviatura de &emstart;C&emend;ommon &emstart;U&emend;NIX &emstart;P&emend;rinting &emstart;S&emend;ystem (sistema d'impressió comú de &UNIX;); &CUPS; és el sistema d'impressió més modern de &UNIX; i Linux, i també proporciona serveis d'impressió entre plataformes a clients &Microsoft; &Windows; i Apple &MacOS;. Basat en IPP, evita tots els problemes de l'antiga impressió a l'estil BSD, proporcionant autenticació, encriptatge i les ACL, junt amb moltes altres prestacions. Alhora que és suficientment compatible com per a servir clients heretats que no usin IPP sinó LPR/LPD (a l'estil BSD).&newpara; &CUPS; és capaç de controlar qualsevol impressora &PostScript; emprant PPD (PostScript Printer Description file -- «fitxer de descripció de la impressora Postscript») subministrat pel venedor i que originalment tan sols estava orientat a la impressió amb &Microsoft; Windows NT. La impressió amb el &kde; aconsegueix la màxima potència si està basada en &CUPS;.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://www.cups.org"&linkmid;La pàgina web de &CUPS;&linkend;</para>
+>Abreviatura de &emstart;C&emend;ommon &emstart;U&emend;NIX &emstart;P&emend;rinting &emstart;S&emend;ystem (sistema d'impressió comú d'&UNIX;); &CUPS; és el sistema d'impressió més modern d'&UNIX; i Linux, i també proporciona serveis d'impressió entre plataformes a clients &Microsoft; &Windows; i Apple &MacOS;. Basat en IPP, evita tots els problemes de l'antiga impressió a l'estil BSD, proporcionant autenticació, encriptatge i les ACL, junt amb moltes altres prestacions. Alhora que és suficientment compatible per a servir clients heretats que no usin IPP sinó LPR/LPD (a l'estil BSD).&newpara; &CUPS; és capaç de controlar qualsevol impressora &PostScript; emprant PPD (PostScript Printer Description file -- «fitxer de descripció de la impressora Postscript») subministrat pel venedor i que originalment tan sols estava orientat a la impressió amb &Microsoft; Windows NT. La impressió amb el &kde; aconsegueix la màxima potència si està basada en &CUPS;.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://www.cups.org"&linkmid;La pàgina web de &CUPS;&linkend;</para>
Ja fa uns quants anys, quan la impressió a Linux era realment difícil (la majoria d'usuaris tan sols coneixia la impressió mitjançant la línia d'ordres i no existien opcions per a dispositius específics), en Grant Taylor, autor del «Linux Printing HOWTO», recollí la major part de la informació disponible sobre impressores, controladors i filtres en una base de dades.&newpara; Amb el concepte emergent de &CUPS;, estengué l'ús dels PPD fins cap a les impressores que no eren PostScript, comprengué el potencial de la seva base de dades: Si un posa els diferents blocs de dades (amb el contingut que podia descriure's en les línies «Quin dispositiu imprimeix amb quin filtre Ghostscript o d'un altre tipus?», «Com de bé?» i «Quina línia d'ordres està disponible?») en fitxers compatibles PPD, podria tenir tota la potència de &CUPS; a sobre dels tradicionals «controladors» d'impressió.&newpara; Això ha evolucionat en un concepte més ampli, conegut com a «Foomatic». Foomatic estén les capacitats d'altres gestors de cues diferents de &CUPS; (LPR/LPD, LPRng, PDQ, PPR) fins a un cert límit («robant» alguns conceptes de &CUPS;). La base de dades de Linuxprinting no és tan sols una parada per a usuaris de Linux -- persones que executen d'altres SO basats en &UNIX; (com *BSD o &MacOS; X) també hi trobaran informació i programari útil. </para>
+>Ja fa uns quants anys, quan la impressió a Linux era realment difícil (la majoria d'usuaris tan sols coneixia la impressió mitjançant la línia d'ordres i no existien opcions per a dispositius específics), en Grant Taylor, autor del «Linux Printing HOWTO», recollí la major part de la informació disponible sobre impressores, controladors i filtres en una base de dades.&newpara; Amb el concepte emergent de &CUPS;, estengué l'ús dels PPD fins cap a les impressores que no eren PostScript, comprengué el potencial de la seva base de dades: Si un posa els diferents blocs de dades (amb el contingut que podia descriure's en les línies «Quin dispositiu imprimeix amb quin filtre Ghostscript o d'un altre tipus?», «Com de bé?» i «Quina línia d'ordres està disponible?») en fitxers compatibles PPD, podria tenir tota la potència de &CUPS; a sobre dels tradicionals «controladors» d'impressió.&newpara; Això ha evolucionat en un concepte més ampli, conegut com a «Foomatic». Foomatic estén les capacitats d'altres gestors de cues diferents de &CUPS; (LPR/LPD, LPRng, PDQ, PPR) fins a un cert límit («robant» alguns conceptes de &CUPS;). La base de dades de Linuxprinting no és tan sols una parada per a usuaris de Linux -- persones que executen altres SO basats en &UNIX; (com *BSD o &MacOS; X) també hi trobaran informació i programari útil. </para>
Aquest és un mètode que usa amb freqüència el port TCP/IP 9100 per a connectar-se a la impressora. Funciona amb moltes impressores de xarxa modernes disposa d'alguns avantatges sobre LPR/LPD, perquè és més ràpid i proporciona una mica de «dades de realimentació per al canal de retorn» des de la impressora a la màquina que envia la tasca.</para>
+>Aquest és un mètode que usa amb freqüència el port TCP/IP 9100 per a connectar-se a la impressora. Funciona amb moltes impressores de xarxa modernes i disposa d'alguns avantatges sobre LPR/LPD, perquè és més ràpid i proporciona una mica de «dades de realimentació per al canal de retorn» des de la impressora a la màquina que envia la tasca.</para>
El terme «controladors d'impressora», emprat en el mateix sentit que a la plataforma &Microsoft; &Windows;, no és totalment aplicable a una plataforma Linux o &UNIX;. La funcionalitat del «controlador» sobre &UNIX; és subministrada per diversos components modulars treballant conjuntament. En el cor de tot plegat estan els «filtres», que converteixen un cert format a un altre que pugui entendre la impressora de destinació. A la majoria de casos els filtres poden estar connectats en una completa «cadena» de filtrat, en la qual tan sols s'envia a la impressora el resultat de l'últim filtre. La transferència real de dades per a la impressió, es fa a través d'un «dorsal». </para>
+>El terme «controladors d'impressora», emprat en el mateix sentit que a la plataforma &Microsoft; &Windows;, no és totalment aplicable a una plataforma Linux o &UNIX;. La funcionalitat del «controlador» sobre &UNIX; és subministrada per diversos components modulars treballant conjuntament. En el cor de tot plegat estan els «filtres», que converteixen un cert format a un altre que pugui entendre la impressora de destinació. A la majoria de casos els filtres poden estar connectats en una completa «cadena» de filtratge, en la qual tan sols s'envia a la impressora el resultat de l'últim filtre. La transferència real de dades per a la impressió, es fa a través d'un «dorsal». </para>
L'encriptatge de dades confidencials és un assumpte molt important si les transferiu a través d'Internet o fins i tot per Intranets.&newpara; La impressió a través de protocols tradicionals no està encriptada -- és molt fàcil d'interceptar, &pex; en &PostScript; o dades PCL transferides a través de cables.&newpara; De manera que en el disseny d'IPP es va preveure l'ús de connectors amb mecanismes d'encriptatge (els quals poden ser proveïts per d'altres mitjans com els estàndards d'encriptatge per a trànsit HTTP: SSL i TLS).</para>
+>L'encriptatge de dades confidencials és un assumpte molt important si les transferiu a través d'Internet o fins i tot per Intranets.&newpara; La impressió a través de protocols tradicionals no està encriptada -- és molt fàcil d'interceptar, &pex; en &PostScript; o dades PCL transferides a través de cables.&newpara; De manera que en el disseny d'IPP es va preveure l'ús de connectors amb mecanismes d'encriptatge (els quals poden ser proveïts per altres mitjans com els estàndards d'encriptatge per a trànsit HTTP: SSL i TLS).</para>
Les primeres impressores que varen existir tan sols imprimien dades ASCII. Per a iniciar una nova línia o per a expulsar una pàgina, incloent seqüències d'ordres especials, que normalment anaven precedides d'un caràcter [ESC]. &HP; evolucionà aquest concepte mitjançant les seves diferents versions del llenguatge PCL fins arribar a avui dia, havent desenvolupat un complet Llenguatge descriptor de pàgina (PDL) a partir d'aquells humils inicis. </para>
+>Les primeres impressores que varen existir tan sols imprimien dades ASCII. Per a iniciar una nova línia o per a expulsar una pàgina, incloent-hi seqüències d'ordres especials, que normalment anaven precedides d'un caràcter [ESC]. &HP; evolucionà aquest concepte mitjançant les seves diferents versions del llenguatge PCL fins a arribar a avui dia, havent desenvolupat un complet Llenguatge descriptor de pàgina (PDL) a partir d'aquells humils inicis. </para>
Abreviatura per a &emstart;H&emend;ewlett-&emstart;Packard&emend;; una de les primeres companyies en distribuir els seus propis controladors d'impressora per a Linux. - Més recentment, la companyia ha fet el llançament del seu paquet de controladors «HPIJS», incloent el codi original i una llicència lliure. Aquest és el primer fabricant d'impressora en fer-ho. HPIJS implementa els actuals models de tinta i DeskJet de HP. </para>
+>Abreviatura per a &emstart;H&emend;ewlett-&emstart;Packard&emend;; una de les primeres companyies a distribuir els seus propis controladors d'impressora per a Linux. - Més recentment, la companyia ha fet el llançament del seu paquet de controladors «HPIJS», incloent-hi el codi original i una llicència lliure. Aquest és el primer fabricant d'impressora en fer-ho. HPIJS implementa els actuals models de tinta i DeskJet de HP. </para>
</glossdef>
</glossentry>
@@ -356,7 +356,7 @@
</glossterm>
Abreviació per a &emstart;I&emend;nternet &emstart;P&emend;rinting &emstart;P&emend;rotocol (protocol d'impressió per Internet); definit en una sèrie de RFC acceptats per la IETF amb l'estat d'«estàndard proposat»; ha estat dissenyat per la PWG. - IPP és un disseny completament nou per a la impressió en xarxa, però aquest usa un conegut i nou mètode de provada eficàcia per a la transferència de dades real: HTTP 1.1! Per a no «reinventar la roda» aquest es basa en un robust estàndard de la Internet actual, IPP és capaç d'un ús relativament fàcil entre d'altres mecanismes estàndards compatibles amb el HTTP:&newpara; Bàsic, resums, o mecanismes d'autenticació de certificats.&newpara; SSL o TLS per a l'encriptatge de la transferència de dades.&newpara; LDAP per als serveis de directori (per a publicar dades a les impressores, opcions de dispositiu, controladors, costos a la xarxa; o per a comprovar contrasenyes fent autenticació). </para>
+>Abreviació per a &emstart;I&emend;nternet &emstart;P&emend;rinting &emstart;P&emend;rotocol (protocol d'impressió per Internet); definit en una sèrie de RFC acceptats per la IETF amb l'estat d'«estàndard proposat»; ha estat dissenyat per la PWG. - IPP és un disseny completament nou per a la impressió en xarxa, però aquest usa un conegut i nou mètode de provada eficàcia per a la transferència de dades real: HTTP 1.1! Per a no «reinventar la roda» aquest es basa en un robust estàndard de la Internet actual, IPP és capaç d'un ús relativament fàcil entre altres mecanismes estàndards compatibles amb el HTTP:&newpara; Bàsic, resums, o mecanismes d'autenticació de certificats.&newpara; SSL o TLS per a l'encriptatge de la transferència de dades.&newpara; LDAP per als serveis de directori (per a publicar dades a les impressores, opcions de dispositiu, controladors, costos a la xarxa; o per a comprovar contrasenyes fent autenticació). </para>
Va ser una de les primeres companyies a distribuir els seus propis controladors d'impressora per a Linux, per a alguns dels seus models. Encara que, aquells controladors només són en binari (no hi ha disponible el codi font) i pel qual no poden ser usats per a integrar-se en d'altres projectes de programari lliure d'impressió. </para>
+>Va ser una de les primeres companyies a distribuir els seus propis controladors d'impressora per a Linux, per a alguns dels seus models. Encara que, aquells controladors només són en binari (no hi ha disponible el codi font) i pel qual no poden ser usats per a integrar-se en altres projectes de programari lliure d'impressió. </para>
</glossdef>
</glossentry>
@@ -387,7 +387,7 @@
Linuxprinting.org</glossterm>
Linuxprinting.org = No només per a Linux; tots els SO &UNIX;, com els *BSD i Unices comercials poden trobar la informació útil de la impressió en aquest lloc. És la casa per a l'interessant projecte Foomatic, que s'esforça a desenvolupar el «Meta Print Spool i el joc d'utilitats per a la configuració del controlador» (siguen capaç de configurar, mitjançant una interfície comuna, diferents subsistemes d'impressió i els seus controladors requerits) amb la capacitat de transferir totes les cues, impressores i fitxers de configuració sense marques a un altre gestor de cues sense un nou esforç de configuració. - Ells, també mantenen la base de dades de la impressió; una col·lecció de controladors i la informació de dispositiu que permet a cadascú trobar la informació actual a sobre del model d'impressora i també genera en línia els fitxers de configuració per a qualsevol getor_de_cues/controlador/dispositiu combo que se sap que funciona en un subsistema d'impressió Linux o &UNIX; comú. </para>
+>Linuxprinting.org = No només per a Linux; tots els SO &UNIX;, com els *BSD i Unices comercials poden trobar la informació útil de la impressió en aquest lloc. És la casa per a l'interessant projecte Foomatic, que s'esforça a desenvolupar el «Meta Print Spool i el joc d'utilitats per a la configuració del controlador» (sent capaç de configurar, mitjançant una interfície comuna, diferents subsistemes d'impressió i els seus controladors requerits) amb la capacitat de transferir totes les cues, impressores i fitxers de configuració sense marques a un altre gestor de cues sense un nou esforç de configuració. - Ells, també mantenen la base de dades de la impressió; una col·lecció de controladors i la informació de dispositiu que permet a cadascú trobar la informació actual a sobre del model d'impressora i també genera en línia els fitxers de configuració per a qualsevol getor_de_cues/controlador/dispositiu combo que se sap que funciona en un subsistema d'impressió Linux o &UNIX; comú. </para>
Abreviació de &emstart;M&emend;ultipurpose (o Multimèdia) &emstart;I&emend;nternet &emstart;M&emend;ail &emstart;E&emend;xtensions (extensions multi-propòsit per a correu d'Internet); els tipus &MIME; són principalment emprats per al transport de dades binàries (com ara els adjunts de correu que contenen gràfics) sobre connexions de correu que normalment tan sols es transmeten mitjançant caràcters ASCII: pel que les dades han d'estar codificades en ASCII.&newpara; Més tard aquest concepte ha estat ampliat per a acabar descrivint un format de dades independent de la plataforma, però alhora no ambigu. A la manera de fer de &Windows; tothom sap que les extensions .doc són per a &Microsoft; Word.&newpara; Això és manejat amb ambigüitat sobre la plataforma &Windows;: les extensions .doc també són emprades per a fitxers de text simples o per a fitxers Adobe Framemaker. I si un autèntic fitxer Word és reanomenat amb una extensió diferent, aquest ja no pot ser obert pel programa.&newpara; Els tipus de fitxer &MIME; tenen una cadena de reconeixement i els reconeixen, descrivint el seu format de fitxer basat en &emstart;categoria_principal/subcategoria&emend;. Dintre d'IPP, els fitxers d'impressió també són descrits usant l'esquema dels tipus &MIME;. Els tipus &MIME; estan registrats amb la IANA (Internet Assigning Numbers &emstart;Association&emend;) per a mantenir-los com a inequívocs.&newpara; &CUPS; disposa d'alguns tipus &MIME; registrats com a propis, com el &emstart;application/vnd.cups-raster&emend; (per al format d'imatge &CUPS; intern de la trama). </para>
+>Abreviació de &emstart;M&emend;ultipurpose (o Multimèdia) &emstart;I&emend;nternet &emstart;M&emend;ail &emstart;E&emend;xtensions (extensions multipropòsit per a correu d'Internet); els tipus &MIME; són principalment emprats per al transport de dades binàries (com ara els adjunts de correu que contenen gràfics) sobre connexions de correu que normalment tan sols es transmeten mitjançant caràcters ASCII: pel que les dades han d'estar codificades en ASCII.&newpara; Més tard aquest concepte ha estat ampliat per a acabar descrivint un format de dades independent de la plataforma, però alhora no ambigu. A la manera de fer de &Windows; tothom sap que les extensions .doc són per a &Microsoft; Word.&newpara; Això és manejat amb ambigüitat sobre la plataforma &Windows;: les extensions .doc també són emprades per a fitxers de text simples o per a fitxers Adobe Framemaker. I si un autèntic fitxer Word és reanomenat amb una extensió diferent, aquest ja no pot ser obert pel programa.&newpara; Els tipus de fitxer &MIME; tenen una cadena de reconeixement i els reconeixen, descrivint el seu format de fitxer basat en &emstart;categoria_principal/subcategoria&emend;. Dintre d'IPP, els fitxers d'impressió també són descrits usant l'esquema dels tipus &MIME;. Els tipus &MIME; estan registrats amb la IANA (Internet Assigning Numbers &emstart;Association&emend;) per a mantenir-los com a inequívocs.&newpara; &CUPS; disposa d'alguns tipus &MIME; registrats com a propis, com el &emstart;application/vnd.cups-raster&emend; (per al format d'imatge &CUPS; intern de la trama). </para>
Abreviació de &emstart;P&emend;age &emstart;D&emend;escription &emstart;L&emend;anguage (llenguatge de descripció de la pàgina); Les PDL descriuen, d'un mode resumit, la representació gràfica d'una pàgina. - Abans que aquesta sigui realment transferida a l'impressor, un PDL primer té que ser «interpretat». A &UNIX;, el PDL més important és el &PostScript;. </para>
+>Abreviació de &emstart;P&emend;age &emstart;D&emend;escription &emstart;L&emend;anguage (llenguatge de descripció de la pàgina); Les PDL descriuen, d'un mode resumit, la representació gràfica d'una pàgina. - Abans que aquesta sigui realment transferida a l'impressor, un PDL primer ha de ser «interpretat». A &UNIX;, el PDL més important és el &PostScript;. </para>
Abreviació de &emstart;P&emend;rint &emstart;J&emend;ob &emstart;L&emend;anguage (llenguatge per a la tasca de la impressió); desenvolupat per &HP; per a controlar i influir per omissió, i per als arranjaments de les tasques d'una impressora. Això no tan sols pot ser emprat per a les impressores d'&HP; (PCL-); també moltes &PostScript; i d'altres impressores entenen les ordres PJL enviades a dintre d'una tasca d'impressió o en una senyal a part.</para>
+>Abreviació de &emstart;P&emend;rint &emstart;J&emend;ob &emstart;L&emend;anguage (llenguatge per a la tasca de la impressió); desenvolupat per &HP; per a controlar i influir per omissió, i per als arranjaments de les tasques d'una impressora. Això no tan sols pot ser emprat per a les impressores d'&HP; (PCL-); també moltes &PostScript; i d'altres impressores entenen les ordres PJL enviades a dintre d'una tasca d'impressió o en un senyal a part.</para>
&PostScript; (sovint escurçat a «PS») és l'estàndard de facto en el món &UNIX; per a la impressió de fitxers. Ha estat desenvolupat per Adobe i llicenciat a fabricants d'impressora i companyies de programari.&newpara; Com les dades especificades &PostScript; han estat publicades per Adobe, també hi ha disponible implementacions de «terceres parts» de programari per a la generació i interpretació &PostScript; (un dels més coneguts en el món del programari lliure és el Ghostscript, un poderós intèrpret de PS). </para>
+>&PostScript; (sovint escurçat a «PS») és l'estàndard de facto en el món &UNIX; per a la impressió de fitxers. Ha estat desenvolupat per Adobe i llicenciat a fabricants d'impressora i companyies de programari.&newpara; Com les dades especificades &PostScript; han estat publicades per Adobe, també hi ha implementacions disponibles de «terceres parts» de programari per a la generació i interpretació &PostScript; (un dels més coneguts en el món del programari lliure és el Ghostscript, un poderós intèrpret de PS). </para>
Abreviació de &emstart;P&emend;rinter &emstart;W&emend;orking &emstart;G&emend;roup; el PWG és una petita agrupació de representants de la industria de la impressió que, en anys passats, ha desenvolupat diferents normes en relació amb la impressió en xarxa. Aquestes han estat posteriorment acceptades per la IETF com a normes RFC, com ara el «Printer-MIB» i l'IPP.</para>
+>Abreviació de &emstart;P&emend;rinter &emstart;W&emend;orking &emstart;G&emend;roup; el PWG és una petita agrupació de representants de la indústria de la impressió que, en anys passats, ha desenvolupat diferents normes en relació amb la impressió en xarxa. Aquestes han estat posteriorment acceptades per la IETF com a normes RFC, com ara el «Printer-MIB» i l'IPP.</para>
Cada imatge a sobre d'un suport físic està composta per un patró de punts discrets en diferents colors i (potser) mides. A això ho anomenen «una imatge tramada».&newpara; El qual és l'oposat a una «imatge de vector» a on el gràfic és descrit en termes de corbes continues, ombres, formes i àrees omplides, representades per formules matemàtiques. Les imatges de vector normalment tenen un fitxer més petit i poden ser escalades en mida sense cap pèrdua d'informació i qualitat --- però aquestes no poden ser l'eixida directa, atès que primer sempre s'han de «renderitzar» o «tramar» cap a la resolució a la que el dispositiu d'eixida es capaç de...&newpara; El tramat es realitza mitjançant un processament del tramat de la imatge (RIP, sovint és el programari Ghostscript) o alguna altra filtració al cas.</para>
+>Cada imatge a sobre d'un suport físic està composta per un patró de punts discrets en diferents colors i (potser) mides. A això ho anomenen «una imatge tramada».&newpara; El qual és l'oposat a una «imatge de vector» a on el gràfic és descrit en termes de corbes contínues, ombres, formes i àrees omplides, representades per fórmules matemàtiques. Les imatges de vector normalment tenen un fitxer més petit i poden ser escalades en mida sense cap pèrdua d'informació i qualitat --- però aquestes no poden ser l'eixida directa, atès que primer sempre s'han de «renderitzar» o «tramar» cap a la resolució a la que el dispositiu d'eixida és capaç de...&newpara; El tramat es realitza mitjançant un processament del tramat de la imatge (RIP, sovint és el programari Ghostscript) o alguna altra filtració al cas.</para>
Abreviació de &emstart;R&emend;emote &emstart;L&emend;ine &emstart;P&emend;rinting &emstart;R&emend;equest; aquest és un sistema d'impressió, que no necessita de cap privilegi «root» per a ser instal·lat i de cap «printcap» per a funcionar: tots els paràmetres poden especificar-se a la línia d'ordres.&newpara; RLPR és pràctic per a molts usuaris d'ordinadors portàtils que treballen canviant amb freqüència d'entorn. Això es deu a que pot instal·lar-se directament al subsistema amb cada impressió i permet d'un mode molt flexible i ràpid d'instal·lar una impressora mitjançant l'accés directe LPR/LPD. </para>
+>Abreviació de &emstart;R&emend;emote &emstart;L&emend;ine &emstart;P&emend;rinting &emstart;R&emend;equest; aquest és un sistema d'impressió, que no necessita cap privilegi «root» per a ser instal·lat i de cap «printcap» per a funcionar: tots els paràmetres poden especificar-se a la línia d'ordres.&newpara; RLPR és pràctic per a molts usuaris d'ordinadors portàtils que treballen canviant amb freqüència d'entorn. Això es perquè pot instal·lar-se directament al subsistema amb cada impressió i permet d'un mode molt flexible i ràpid d'instal·lar una impressora mitjançant l'accés directe LPR/LPD. </para>
, el qual desa els fitxer en una localització temporal abans que la impressora estigui llesta per a imprimir. </para>
+>, el qual desa els fitxers en una localització temporal abans que la impressora estigui llesta per a imprimir. </para>
Aquest és el segon sabor del tradicional sistema d'impressió &UNIX; (tot l'oposat al sistema d'impressió a l'estil BSD). Per a BSD aquest usa un joc d'ordres diferent (lp, lpadmin,...), però això no el fa fonamentalment diferent. Tot i això, el distanciament entre els dos és prou gran com per a fer-los incompatibles, ja que que un client BSD simplement no pot imprimir en un servidor d'impressió a l'estil System V sense molèsties addicionals... IPP, tal com se suposa, resol aquesta debilitat i més. </para>
+>Aquest és el segon sabor del tradicional sistema d'impressió &UNIX; (tot l'oposat al sistema d'impressió a l'estil BSD). Per a BSD aquest usa un joc d'ordres diferent (lp, lpadmin,...), però això no el fa fonamentalment diferent. Tot i això, el distanciament entre els dos és prou gran per a fer-los incompatibles, ja que un client BSD simplement no pot imprimir en un servidor d'impressió a l'estil System V sense molèsties addicionals... IPP, tal com se suposa, resol aquesta debilitat i més. </para>
, 2010-2014.
+# Wantoyo , 2017.
#
msgid ""
msgstr ""
"Project-Id-Version: khelpcenter\n"
"Report-Msgid-Bugs-To: http://bugs.kde.org\n"
"POT-Creation-Date: 2017-07-25 03:09+0200\n"
-"PO-Revision-Date: 2014-11-22 11:17+0700\n"
-"Last-Translator: Andhika Padmawan \n"
+"PO-Revision-Date: 2017-12-27 21:53+0700\n"
+"Last-Translator: Wantoyo \n"
"Language-Team: Indonesian \n"
"Language: id\n"
"MIME-Version: 1.0\n"
"Content-Type: text/plain; charset=UTF-8\n"
"Content-Transfer-Encoding: 8bit\n"
"Plural-Forms: nplurals=1; plural=0;\n"
+"X-Generator: Lokalize 2.0\n"
#, kde-format
msgctxt "NAME OF TRANSLATORS"
@@ -135,7 +137,7 @@
#: fontdialog.cpp:155
#, kde-format
msgid "&Default encoding:"
-msgstr "Penyan&dian standar:"
+msgstr "Penyan&dian baku:"
#: fontdialog.cpp:160 fontdialog.cpp:228
#, kde-format
@@ -160,12 +162,12 @@
#: glossary.cpp:146
#, kde-format
msgid "Rebuilding glossary cache..."
-msgstr "Membangun ulang tembolok kamus..."
+msgstr "Membangun ulang singgahan kamus..."
#: glossary.cpp:203
#, kde-format
msgid "Rebuilding cache... done."
-msgstr "Membangun ulang tembolok... selesai."
+msgstr "Membangun ulang singgahan... selesai."
#: grantleeformatter.cpp:117
#, fuzzy, kde-format
@@ -204,19 +206,19 @@
#: khelpcenter.kcfg:31
#, kde-format
msgid "Path to index directory."
-msgstr "Alamat ke direktori indeks."
+msgstr "Alur ke direktori indeks."
#. i18n: ectx: whatsthis, entry, group (Search)
#: khelpcenter.kcfg:32
#, kde-format
msgid "Path to directory containing search indices."
-msgstr "Alamat ke direktori berisi indeks pencarian."
+msgstr "Alur ke direktori berisi indeks pencarian."
#. i18n: ectx: label, entry, group (Layout)
#: khelpcenter.kcfg:46
#, kde-format
msgid "Currently visible navigator tab"
-msgstr "Tab navigator yang terlihat saat ini"
+msgstr "Tab navigator yang tampak saat ini"
#. i18n: ectx: Menu (edit)
#: khelpcenterui.rc:5
@@ -240,7 +242,7 @@
#: khelpcenterui.rc:35
#, kde-format
msgid "Main Toolbar"
-msgstr "Batang Alat Utama"
+msgstr "Bilah Alat Utama"
#: mainwindow.cpp:74
#, kde-format
@@ -300,7 +302,7 @@
#: mainwindow.cpp:274
#, kde-format
msgid "Configure Fonts..."
-msgstr "Atur Fonta..."
+msgstr "Konfigurasi Fonta..."
#: mainwindow.cpp:278
#, kde-format
@@ -393,7 +395,7 @@
#: searchhandler.cpp:164 searchhandler.cpp:169
#, kde-format
msgid "'%1' not found, check your installation"
-msgstr "'%1' tak ditemukan, cek instalasi anda"
+msgstr "'%1' tak ditemukan, cek pemasangan anda"
#: searchhandler.cpp:174
#, kde-format
@@ -445,7 +447,7 @@
#, kde-format
msgctxt "Label for searching documentation using default search scope"
msgid "Default"
-msgstr "Standar"
+msgstr "Baku"
#: searchwidget.cpp:345
#, kde-format
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/po/tr/khelpcenter5.po new/khelpcenter-17.12.1/po/tr/khelpcenter5.po
--- old/khelpcenter-17.12.0/po/tr/khelpcenter5.po 2017-12-08 01:15:58.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/po/tr/khelpcenter5.po 2018-01-09 01:53:12.000000000 +0100
@@ -479,10 +479,10 @@
"b>/<b>Shift+Space</b> to scroll, <b>%1</b> to find something, <b>Tab</b>/"
"<b>Shift+Tab</b> to jump, and <b>Enter</b> to follow.</p>"
msgstr ""
-"<p>Bu pencerede konu belgelendirmesini okuyun.<br /><br /><b>Boşluk</b>/"
-"<b>ÜstKarakter+Boşluk</b> tuşları ile kaydırın ve <b>%1</b> tuşu ile bir şey "
-"arayın. <b>Sekme</b>/<b>ÜstKarakter+Sekme</b> tuşu ile atlayın ve takip "
-"etmek için <b>Enter</b> tuşuna basın.</p>"
+"<p>Bu pencerede konu belgelendirmesini okuyun.<br />
<b>Boşluk</b>/<b>ÜstKarakter+Boşluk</b> tuşları ile kaydırın ve <b>%1</b> "
+"tuşu ile bir şey arayın. <b>Sekme</b>/<b>ÜstKarakter+Sekme</b> tuşu ile "
+"atlayın ve takip etmek için <b>Enter</b> tuşuna basın.</p>"
#~ msgid "Handler"
#~ msgstr "İşleyici"
@@ -651,8 +651,7 @@
#~ msgid ""
#~ "A search index does not yet exist. Do you want to create the index now?"
#~ msgstr ""
-#~ "Bir arama dizini henüz yapılmadı. Dizin şimdi oluşturulmasını ister "
-#~ "misiniz?"
+#~ "Bir arama dizini henüz yapılmadı. Dizin şimdi oluşturulmasını ister misiniz?"
#~ msgid "Create"
#~ msgstr "Oluştur"
diff -urN '--exclude=CVS' '--exclude=.cvsignore' '--exclude=.svn' '--exclude=.svnignore' old/khelpcenter-17.12.0/po/zh_CN/khelpcenter5.po new/khelpcenter-17.12.1/po/zh_CN/khelpcenter5.po
--- old/khelpcenter-17.12.0/po/zh_CN/khelpcenter5.po 2017-12-08 01:15:58.000000000 +0100
+++ new/khelpcenter-17.12.1/po/zh_CN/khelpcenter5.po 2018-01-09 01:53:12.000000000 +0100
@@ -11,8 +11,8 @@
msgstr ""
"Project-Id-Version: kdeorg\n"
"Report-Msgid-Bugs-To: http://bugs.kde.org\n"
-"POT-Creation-Date: 2017-07-25 03:09+0200\n"
-"PO-Revision-Date: 2017-11-09 08:30-0500\n"
+"POT-Creation-Date: 2017-07-25 05:21+0200\n"
+"PO-Revision-Date: 2018-01-08 18:09-0500\n"
"Last-Translator: guoyunhebrave \n"
"Language-Team: Chinese Simplified\n"
"Language: zh_CN\n"
@@ -23,7 +23,7 @@
"X-Generator: crowdin.com\n"
"X-Crowdin-Project: kdeorg\n"
"X-Crowdin-Language: zh-CN\n"
-"X-Crowdin-File: /kf5-trunk/messages/applications/khelpcenter5.pot\n"
+"X-Crowdin-File: /kf5-stable/messages/applications/khelpcenter5.pot\n"
#, kde-format
msgctxt "NAME OF TRANSLATORS"